|
|
Nous formats per a la lectura
La humanitat va accedir per primer cop a la cultura mitjançant l'oïda i la paraula parlada: a través de l'oralitat l'ésser humà va transmetre experiències i tradicions. D'ençà d'aquells temps remots, l'accés a la cultura ha estat transformat, successivament, per l'escriptura, la impremta i les noves tecnologies.
L'escriptura va transformar aquella oralitat: abans era el missatge, oral; i ara és el text, escrit. L'escriptura no va substituir l'oralitat sinó que va permetre la permanència del missatge en el temps, va modificar la relació que s'havia establert entre el missatge i el receptor. I ara, a mil·lennis de distància, les noves tecnologies tornen a l'oralitat amb els audiollibres.
  
El suport per al text va evolucionar des de la tauleta d'argila fins al llibre digital. De la tauleta d'argila el text va passar al rotlle, d'aquest al còdex i després al llibre, i ara al suport digital. Canvia el format, però la idea és la de sempre: el llibre electrònic es presenta amb reminiscències de la tauleta d'argila; la base del desplaçament del text, característica del document digital, ja la tenien els rotlles de pergamí.
Internet i el suport digital multipliquen les possibilitats d'accés al llibre com a vehicle de cultura: permeten accedir a un document llunyà si aquest text ha estat posat a Internet, en una col·lecció digital o en una llibreria virtual. La tecnologia també permet escoltar un audiollibre en circumstàncies en què llegir seria impossible; moltes persones se'n beneficien, entre les quals hi ha les persones cegues, que a més tenen el sistema Braille de lectura.
Els nous formats per a la lectura suposen actualment un renaixement cultural només comparable amb la invenció de la impremta, fa més de cinc segles. I aconsegueixen que el llibre sigui més accessible, que estigui a l'abast de més persones, que pugui accedir-hi qui abans no podia. Perquè, tot plegat, llegir és més que una funció visual: és accedir a un text mitjançant qualsevol dels nostres sentits, per interpretar-lo, i gaudir-ne.
Calendari
2009 |
|
Biblioteca Lloreda
Badalona (Barcelona), 10 de novembre, 18:30
| |
2008 |
|
Biblioteca Salvador Estrem i Fa
Falset (Tarragona), 7 de març, 19:00
Biblioteca Pública Municipal de Cambrils
Cambrils (Tarragona), 11 d'abril, 19:30
Biblioteca Antònia Adroher
Girona, 15 de maig, 18:30
Biblioteca Comarcal del Pla de l'Estany
Banyoles (Girona), 4 de juny, 18:30
Biblioteca Ramon Vidal
Besalú (Girona), 27 de juny, 21:00
|
Biblioteca Octavi Viader i Margarit
Sant Feliu de Guíxols (Girona), 18 de juliol, 20:00
Biblioteca Jaume Vicens Vives
Roses (Girona), 1 d'agost, 19:00
Biblioteca Pública de Girona
Girona, 27 de novembre, 19:00
Biblioteca Municipal Ramon Bordas i Estragués
Castelló d'Empúries (Girona), 11 de desembre, 19:00 |
Documents relacionats
Jorge Franganillo. «Convivir con el libro digital». Uno, 14 d'octubre de 2009, p. 15.  
Resum. Amb l'arribada dels llibres digitals, algunes veus apocalíptiques condemnen a mort el llibre imprès, malgrat que els artilugis electrònics no tenen les qualitats que fan del llibre en paper l'objete idoni per a les lectures prolongades. Cal desmitificar la mort del llibre imprès, un debat tan recurrent com innecesari.
Jorge Franganillo. «Ni libros vencedores ni libros vencidos». Anuario ThinkEPI: análisis de tendencias en información y documentación, 2009, p. 30-33.
Resumen. Algunes veus alarmants insisteixen en vaticinar que el llibre digital desbancarà al llibre imprès, tot i que els artefactes electrònics no poden superar ni igualar les qualitats que fan del llibre en paper l'objecte idoni per a la lectura prolongada. En el futur, el paper seguirà essent un suport millor per a determinades tasques i, per tant, sembla raonable pensar que continuarem fent-lo servir.
Jorge Franganillo. «La industria editorial frente al libro electrónico». El profesional de la información, vol. 17, núm. 4, juliol-agost de 2008, p. 416-417.
Resum. El llibre, la lectura i la indústria editorial estan experimentant canvis motivats pel progrés tecnològic. Els continguts s'han desvinculat del suport i, en conseqüència, la indústria editorial ha necessitat transformar la seva estructura logística, basada fins fa poc en la distribució física. La impressió digital i les llibreries virtuals cobreixen noves necessitats: han augmentat les possibilitats de visibilitat i de difusió de la producció editorial, i han eliminat barreres geogràfiques i físiques.
Jorge Franganillo. «Llibres de tota mena: nous formats de lectura». Última Hora Menorca, 22 d'abril de 2008, p. 15.
|
