En resum
Em dedico a la gestió d'informació, un ofici dinàmic que obliga a mantenir un esperit observador i un ànim didàctic. Això em permet exercir com a professor d'informació i documentació a la Universitat de Barcelona, on participo en projectes de recerca.
Sóc l'autor de textos sobre el tractament de la informació digital i altres temes relacionats. Amb un suport especial de la tecnologia, estic interessat en l'experiència d'usuari i en la gestió d'informació personal.
Practico aficions diverses: entre d'altres, m'agrada la fotografia, el senderisme i viatjar. I sóc un apassionat de la música: ocasionalment faig de compositor, arranjador i intèrpret de música contemporània.
En preparació
Correu electrònic i productivitat
Malgrat que és una eina prou senzilla, el correu electrònic ens aboca a una sobrecàrrega informativa que amenaça la productivitat i impedeix que la informació entrant es pugui gestionar amb eficàcia. Tot plegat esdevé una font d'estrès i frustració. El problema, però, no és l'eina, sinó la fricció informativa i les interrupcions freqüents provocades per uns hàbits inadequats. Amb l'ajut d'unes estratègies adients, el correu electrònic és una eina eficaç i profitosa. Per aquesta raó estic organitzant un curs sobre com millorar la productivitat amb el correu electrònic.
Nova composició en marxa
M'he embarcat en un projecte artístic d'allò més atractiu: estic escrivint música per a una coreografia contemporània. Compondre al servei d'un ballet és un repte que sempre havia volgut abordar i se m'ha presentat una oportunitat única. En el projecte també hi participen una ballarina i coreògrafa, dos artistes visuals, un artista multimèdia i un expert en localitzacions. L'espectacle podria estrenar-se a Holanda al llarg del proper any.
 Escriptura coreogràfica
Textos recents
Articles
Jorge Franganillo. «El aparente declive del correo electrónico». ThinkEPI, 24 de gener de 2012. 
Resum. Algunes empreses han començat a restringir l'ús del correu electrònic amb la convicció que la sobrecàrrega informativa que provoca menyscaba la productivitat. El problema, però, no és l'eina, sinó l'excessiu intercanvi de missatges, sovint amb informació irrellevant. Per tant, la veritable solució passa per establir estratègies adequades de gestió i evitar l'excés de comunicació. Algunes iniciatives aposten per traslladar la comunicació interna cap a mitjans socials, tot i que això tendeix a fragmentar la informació requerida per completar tasques.
Jorge Franganillo. «HTML5: el nuevo estándar básico de la web». Anuario ThinkEPI: análisis de tendencias en información y documentación, 2011, p. 261-265. 
Resum. A finals de 2009, el W3C va aturar el desenvolupament d'XHTML 2 i es va concentrar en definir HTML5. Des d'aleshores, hi ha hagut una certa confusió i animades discussions sobre com hauria de ser el llenguatge destinat a sustentar el futur desenvolupament del web. HTML5 s'ha concebut amb el propòsit de simplificar la feina dels dissenyadors de webs i millorar el rendiment de les pàgines, especialment en dispositius mòbils. Aquest treball analitza el darrer esborrany l'especificació HTML5 i comenta els aspectes més significatius: la sintaxi, el DOM, la recollida i la presentació d'informació, i el processament de contingut multimèdia.
Jorge Franganillo. «Implicaciones éticas de la minería de datos». Anuario ThinkEPI: análisis de tendencias en información y documentación, 2010, p. 320-324.
Resum. La mineria de dades és el procés d'analitzar gran quantitat de dades per descobrir patrons de comportament i predir accions futures. L'explotació de dades té moltes aplicacions útils, però també té un enfocament merament exploratori que fa discutible la validesa de determinades deduccions. L'ús d'informació personal amb finalitats predictives té conseqüències directes sobre la vida de les persones i exigeix, per tant, actuar en un marc de responsabilitat. Es fa necessari, aleshores, un codi d'ètica.
Jorge Franganillo. «Gestión de información personal: elementos, actividades e integración». El profesional de la información, vol. 18, núm. 4, juliol-agost de 2009, p. 399-406.
Resum. La gestió d'informació personal (personal information management, PIM) estudia com organitzar i utilitzar la informació que les persones obtenen per resoldre necessitats quotidianes, amb l'objectiu d'aprofitar al màxim els recursos personals (temps, diners, energia, atenció), i així augmentar la productivitat, i millorar en conseqüència la qualitat de vida. Aquest treball presenta els elements i les activitats en què s'articula la PIM, i exposa com afavorir la integració de la informació personal, en general dispersa en diverses formes, aplicacions i dispositius.
Comunicacions
Mireia Ribera, Bruno Splendiani, Miquel Térmens, Marina Salse, Irene Llerena, Jorge Franganillo, Miquel Centelles. «Accessible teaching documents». Congreso Europeo de Tecnologías de la Información en la Educación y en la Sociedad: una visión crítica. (3er: febrer de 2012: Barcelona). Comunicació. Barcelona: Esbrina, 2012, p. 504-506.
Resum. «Recursos docents accessibles» és el segon pas d'una iniciativa per promoure bones pràctiques en la preparació de materials docents accessibles per part del professorat universitari. Aquesta iniciativa s'inicià amb la publicació de la Guia de contingut digital accessible, que explica tècniques bàsiques per confeccionar documents ofimàtics accessibles. «Recursos docents accessibles» va més enllà d'aquest objectiu inicial: proporciona plantilles per crear documents ofimàtics i procediments senzills per fer-ne versions alternatives. Les versions alternatives inclouen canvis en el color, la tipografia i altres atributs de presentació, com també conversions a altres formats digitals, promovent així l'educació inclusiva a la universitat en integrar formats alternatius per als continguts habituals.
Afra Pascual, Mireia Ribera, Miquel Térmens, Llúcia Masip, Toni Granollers, José Luis González, Marina Salse, Jorge Franganillo, Bruno Splendiani. «The Guide to accessible digital content: resources and skills to create digital and accessible educational contents». Universal Learning Design International Conference (febrer de 2011: Brno). Comunicació. 
Resum. Aquest treball presenta una iniciativa conjunta de la Universitat de Lleida i la Universitat de Barcelona que impulsa l'educació inclusiva per mitjà de la promoció de formats alternatius. La iniciativa es va formalitzar en un conjunt de 13 guies publicades dins la Guia de contingut digital accessible, que presenta informació detallada sobre com crear documents digitals accessibles per a persones amb discapacitats. Les guies abasten eines comunes d'edició (Microsoft Word, OpenOffice Writer o Microsoft PowerPoint), la conversió a PDF i la publicació de contingut web accessible mitjançant FCKEditor, disponible en LMS com ara Sakai, Moodle u OpenCMS. La iniciativa també inclou la creació de material de suport com ara plantilles accessibles per a tipus de document comuns a la docència. La audiència principal de les guies és el professorat de la universitat que ha de complir amb estàndards d'accessibilitat en els seus entorns virtuals d'aprenentatge. Tot i així, les directrius també poden ser útils a qualsevol amb l'obligació o el desig de tenir els seus documents i publicacions digitals a Internet d'acord amb els principis del disseny universal.
Lluís Agustí, Sílvia Argudo, Jorge Franganillo, Candela Ollé, Amadeu Pons, Josep Manuel Rodríguez Gairín, Pedro Rueda, Marta Somoza, Cristóbal Urbano, Nora Vela. «Alehoop: una eina per descobrir fonts primàries al batxillerat». Jornades Educació i Arxius (3es: octubre de 2010: Barcelona). Gemma Tribó (coord.). Fonts primàries en l'educació digital. Barcelona: Universitat de Barcelona. Institut de Ciències de l'Educació, 2011, p. 83-98. Comunicació.
Resumen. Presentació del portal Alehoop, una selecció d'unes 600 fonts en línia triades per la seva utilitat a l'hora d'elaborar els treballs de recerca del batxillerat i dels primers cursos de la universitat. És un recull multidisciplinari que inclou la selecció d'eines bàsiques de consulta, tant generals com especialitzades, d'un nivell aprofitable per als destinataris. La selecció de les fonts, el resum, l'organització de la informació i el disseny de la interfície s'han elaborat a la Facultat. Alehoop dóna accés als recursos que permeten arribar a les fonts primàries i que hi faciliten el treball posterior.
Opinió
Jorge Franganillo. «GPS, o la lección del Dakar». Uno, 2 de gener de 2012, p. 18.
Resum. El rally Dakar és una prova que destaca sobre altres esdeveniments del motor per les seves incomptables peculiaritats. N'és un exemple el fet que els pilots tenen prohibits els GPS i s'han d'orientar amb indicacions escrites sobre un rotllo de paper. El sistema GPS, útil en una infinitat d'àmbits, està en mans del govern dels Estats Units, que pot interrompre o modificar els senyals si ho troba oportú, tal com ja ha fet en alguna ocasió. Un dia podria passar que la nostra dependència d'aquest sistema de posicionament, l'absència del qual al Dakar fa que aquesta aventura sigui encara més aventurera, provoqui una massiva desorientació.
Jorge Bello, Jorge Franganillo. «La bona ciència i la bona escriptura». Pediatria Catalana, vol. 71, núm. 4, 2011, p. 174-175.
Resumen. En la literatura científica de pediatría en particular (y en la literatura biomédica en general), hay un aspecto que pasa inadvertido cuando el trabajo está bien hecho, pero que entorpece la lectura, y dificulta por lo tanto la comprensión, cuando no está hecho. Es la corrección de estilo, y no es un aspecto menor del proceso editorial. No lo es porque determina el grado de fluidez con que se podrá leer el texto, y porque enaltece el idioma que el autor ha escogido para transmitir la ciencia.
Jorge Franganillo. «En la ciencia de lo secreto». Uno, 7 de desembre de 2011, p. 17.
Resum. La criptografia ha tingut una influència històrica significativa durant més de dos mil·lennis. És una ciència molt antiga que ja utilitzaven els romans, entre d'altres, per mantenir fora de perill d'enemics les seves comunicacions militars. Durant segles, i fins a la dècada de 1970, va ser una espècie de màgia negra que només practicaven alguns governs i exèrcits. Avui és una disciplina arrelada que ja s'ensenya a la universitat, és a l'abast d'empreses i particulars, i protegeix molts àmbits de la vida quotidiana. Sobre aquesta tècnica mil·lenària, que ara s'enfronta a l'amenaça de la computació quàntica, que podria provocar l'ensorrament de les tècniques criptogràfiques conegudes fins avui.
Jorge Franganillo. «El correo electrónico está de aniversario: cumple 40 años». Uno, 20 de gener de 2011, p. 16-17.
Resum. El correu electrònic farà aviat quatre dècades de vida. Aquesta eina, essencial per al treball diari de milions de persones, ha evolucionat ben poc des de la seva invenció. Tot i així, ja no és només un sistema de comunicació; els usuaris en fem un ús més ric i variat que inclou l'arxiu personal i la gestió de tasques i contactes. Fem servir el correu electrònic per centralitzar bona part de la nostra informació personal.
Ressenyes
Jorge Franganillo. «La filosofia de la conversa i l'economia del segle XXI». Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 52, gener-juny de 2010, p. 149-150.
Resum. Fa molt temps que les empreses són conscients de la importància de parar atenció al mercat, per tal de conèixer els clients, reals i potencials, per tal d'escoltar-los, per tal d'aprendre'n. Amb l'arribada dels blocs i d'altres eines participatives, els negocis poden intensificar la relació directa i explorar actituds i tendències, ara en una economia global. Amb aquest argument, el Manual de uso del blog en la empresa, d'Alberto Ortiz de Zárate, aborda el concepte de bloc i el presenta com l'instrument amb el qual una empresa pot establir i mantenir converses productives amb la clientela.
Tots els textos
|
Novetats
Més visites a centres de documentació de TV
abril de 2012
Cada televisió aborda de manera diferent el tractament documental del material audiovisual. Aquesta tasca varia segons els objectius de l'empresa, els recursos de què disposa i les necessitats dels seus usuaris. Amb tot, sempre és la tasca a la qual els centres de documentació hi destinen més recursos, humans i materials, perquè és enorme el valor econòmic i patrimonial de la documentació audiovisual. I per comprovar-ho en primera persona, els meus alumnes de Documentació audiovisual i jo mateix hem visitat el centre de documentació de Barcelona Televisió (BTV) i el de Televisió de Catalunya (TV3).
 Plató de TV3 Quatre ulls hi veuen més que no dos
març de 2012
Cada any es celebra el Dia del Corrector d'Estil per commemorar el naixement del cèlebre corrector Erasme de Rotterdam (1466-1536). I també per donar a conèixer una noble professió dedicada a polir els aspectes sintàctics i gramaticals que afecten l'estil d'un text i la seva qualitat formal. És una feina que pasa inadvertida, tret de quan no s'ha realitzat. Sobre aquesta tasca anònima, pero necessària, tracta l'article divulgatiu que he escrit amb Jorge Bello per a Pediatria Catalana i que mira d'explicar la importància de la correcció d'estil en la literatura científica.
Visita al centre de documentació d'ETB
febrer de 2012
Amb motiu d'una activitat organitzada per ALDEE i els documentalistes Jesús Anderez i Mabel Giménez, he tingut ocasió de visitar el centre de documentació d'Euskal Telebista (ETB). La visita m'ha permès conèixer de prop la particular gestió que aquesta televisió fa del seu material audiovisual. En matèria de gestió, cada televisió és diferent i pren les seves pròpies decisions sobre com conservar, organitzar i difondre els seus continguts, de manera que ha estat molt il·lustratiu conèixer la tasca específica de la televisió basca.
 Servei de documentació d'ETB, a la redacció — © ETB
Participació en el TIES 2012
febrer de 2012
L'equip del projecte «Materials docents accessibles» hem presentat la comunicació «Accessible teaching documents» al III Congrés Europeu de Tecnologies de la Informació en l'Educació i en la Societat, que ha tingut lloc a Barcelona de l'1 al 3 de febrer. El nostre treball exposa la segona fase d'una iniciativa per promoure bones pràctiques en la preparació de materials docents accessibles per part del professorat universitari.
L'aparent declivi del correu electrònic
gener de 2012
Algunes empreses han començat a restringir l'ús del correu electrònic amb la convicció que la sobrecàrrega informativa que provoca menyscaba la productivitat. El problema, però, no és l'eina, sinó l'excessiu intercanvi de missatges, sovint amb informació irrellevant. Per tant, la veritable solució passa per establir estratègies adequades de gestió i evitar l'excés de comunicació. Algunes iniciatives aposten per traslladar la comunicació interna cap a mitjans socials, tot i que això tendeix a fragmentar la informació requerida per completar tasques. Sobre aquest escenari canviant reflexiona la nota que he escrit per a ThinkEPI, de la qual Última Hora Menorca n'ha publicat una versió divulgativa.
 La eficàcia del correu electrònic, en entredit Esmorzar al TERMCAT
desembre de 2011
Divendres 16 va fer-se l'esmorzar de treball que organitza el TERMCAT com a punt de trobada per als qui col·laborem amb aquest organisme que, com és sabut, promou actuacions terminològiques en llengua catalana. S'hi van trobar un bon grapat de professionals de la creació i difusió de terminologia.
Van convidar-me, per la meva col·laboració en l'àrea de la informació i la documentació, però no vaig poder anar-hi perquè les obligacions docents m'ho van impedir. No obstant això, vaig saber que hi van esmorzar traductors, correctors i assessors lingüístics, i que van aprofitar l'avinentesa per enfortir els nexes professionals que tenim en comú, i que nodreixen els nombrosos projectes que desenvolupa la institució. Lamento que no vaig poder anar-hi. Prometo ser-hi per a la pròxima.
 Una imatge de l'esmorzar — © TERMCAT En la ciència del secret
desembre de 2011
La criptografia ha tingut una influència històrica significativa durant més de dos mil·lennis. És una ciència molt antiga que ja utilitzaven els romans, entre d'altres, per mantenir fora de perill d'enemics les seves comunicacions militars. Durant segles, i fins a la dècada de 1970, va ser una espècie de màgia negra que només practicaven alguns governs i exèrcits. Avui és una disciplina arrelada que ja s'ensenya a la universitat, és a l'abast d'empreses i particulars, i protegeix molts àmbits de la vida quotidiana. Sobre aquesta tècnica mil·lenària, que ara s'enfronta a l'amenaça de la computació quàntica, he escrit una tribuna per al diari Uno.
 Màquina Fialka, utilitzada pel servei secret rus durant la Guerra Freda —  Marco Santoro Escapada a Oslo
novembre de 2011
He fugit tres dies a Oslo, una ciutat fascinant que m'ha regalat les millors passejades. Ha estat una ocasió única per conèixer aquest lloc preciós, que la freda tardor acoloreix amb tota una paleta de tons càlids i transforma els carrers, els parcs i els boscos en veritables postals. I allà he descobert que la ciutat sencera és, a més, un exemple colpidor de civisme i de desenvolupament sostenible.
 Vettakollen Escriure correctament per al web
octubre de 2011
Quan les persones consulten el web, generalment volen trobar una informació i utilitzar-la de seguida. Busquen una resposta, necessiten completar una tasca i, per tant, volen llegir només allò just i necessari; estan massa ocupades com per llegir més.
Amb aquesta convicció la Unitat de Formació Corporativa de la Universitat de Barcelona ha programat un curs sobre redacció de llocs web que he impartit al Campus de Sants. Les bones pràctiques d'escriptura han demostrat que cal ajudar a trobar la informació i comunicar-la amb claredat.
Cap al setè art
octubre de 2011
Una versió sorprenent de la meva Sonata per a piano, a càrrec de l'artista multimèdia ferrie=differentieel, és avui la banda sonora de Summer Cut. La productora Troi Films ha estrenat aquest curtmetratge, que presenta un contrapunt simpàtic entre l'abans i el després d'un tall de cabells. L'abans és holandès; el després és un tot hispànic, és un tot de sol, és una tarda vora el mar. Vet aquí el tràiler.
Vacances fresques a Anglaterra
agost de 2011
Tot aprofitant que ja és aquí la calda de l'estiu, vet aquí que me n'he anat al nord-oest d'Anglaterra per tal de refrescar i practicar l'anglès. Els frescos matins anglesos els he passat amb un professor particular, i cada tarda m'he submergit en les aigües fresques de la cultura, de la vida quotidiana britànica, de la
conversa informal amb els amics ocasionals de l'estiu. Els caps de setmana han estat de muntanyisme i de fotografia, dues de les dèries del meu espai vital que no saben res de fronteres ni d'idiomes.
 Wain Stones, a prop de Bleaklow Head Més és menys
maig de 2011
Cada dia rebem un allau d'informació que augmenta l'ansietat, empitjora la capacitat analítica i condueix a decisions errònies. La informació, en excés, esdevé més nociva que profitosa perquè no podem processar la infinitat d'impulsos que rebem. Les causes i les conseqüències d'aquesta sobrecàrrega informativa són l'objecte de l'interessant reportatge «Atentos a todo... y a nada», de Sergio Fanjul, publicat a El País, al qual he tingut el plaer de fer algunes aportacions.
El contingut de l'article recorden al Nietzsche d'Humà, massa humà (1878-1880), tan actual: «Falta temps per pensar i serietat per fer-ho. [...] El ritme monstruosament accelerat de la vida acostuma l'esperit i la mirada a una visió i un judici parcials o falsos, i tothom s'assembla a aquests viatgers que només coneixen els països i les seves gents sense sortir del tren.»
Reunió d'EPI i ThinkEPI
maig de 2011
El dia 2 va tenir lloc un sopar-reunió de diversos membres d'El profesional de la información i del grup ThinkEPI, aprofitant que vam coincidir a Barcelona amb motiu de la Jornada sobre Qualitat de Revistes de Ciències Socials (CRECS 2011). La trobada es va celebrar en un moment en què El profesional de la información gaudeix d'una salut excel·lent, i a punt que veiés la llum el nou Anuario ThinkEPI, que en l'edició de 2011 incorpora novetats interessants.
 Una imatge de la trobada, durant la qual vam discutir plans i projectes diversos. |
