En resum
Em dedico a la gestió d'informació, un ofici dinàmic que obliga a mantenir un esperit constant d'aprendre i reaprendre, i d'ensenyar. Això em permet exercir com a professor d'informació i documentació a la Universitat de Barcelona, on participo en projectes de recerca.
Sóc l'autor de textos sobre el tractament de la informació digital i altres temes relacionats. Amb un suport especial de la tecnologia, estic interessat en l'experiència d'usuari i en la gestió d'informació personal.
Practico aficions diverses: entre d'altres, m'agrada la fotografia, el senderisme i viatjar. I sóc un apassionat de la música: ocasionalment faig de compositor, arranjador i intèrpret de música contemporània.
En preparació
Curs
Redacció eficaç de llocs web
El novembre, a punt per a l'hivern, impartiré un curs de redacció eficaç per al web a la Universitat Politècnica de València. Les bones pràctiques d'escriptura demostraran que cal ajudar a trobar la informació i comunicar-la amb claredat.
Quan les persones consulten el web, generalment volen trobar una informació i utilitzar-la de seguida. Busquen una resposta, necessiten completar una tasca i, per tant, volen llegir només allò just i necessari; estan massa ocupades com per llegir més.
 Universitat Politècnica de Valencia Textos
Què és realment HTML 5?
A finals de 2009, el W3C va detenir el desenvolupament d'XHTML 2 i es va concentrar en definir HTML 5. Des d'aleshores, hi ha hagut molta confusió i diversos debats sobre quin hauria de ser el llenguatge idoni per al futur desenvolupament del web. Per donar una mica de llum sobre aquesta qüestió estic escrivint per a ThinkEPI una nota que intentarà respondre els principals interrogants.
Textos recents
Articles
Jorge Franganillo. «Gestión de información personal: elementos, actividades e integración». El profesional de la información, vol. 18, núm. 4, juliol-agost de 2009, p. 399-406.  
Resum. La gestió d'informació personal (personal information management, PIM) estudia com organitzar i utilitzar la informació que les persones obtenen per resoldre necessitats quotidianes, amb l'objectiu d'aprofitar al màxim els recursos personals (temps, diners, energia, atenció), i així augmentar la productivitat, i millorar en conseqüència la qualitat de vida. Aquest treball presenta els elements i les activitats en què s'articula la PIM, i exposa com afavorir la integració de la informació personal, en general dispersa en diverses formes, aplicacions i dispositius.
Jorge Franganillo. «Implicaciones éticas de la minería de datos». ThinkEPI, 3 d'agost de 2009.
Resum. La mineria de dades és el procés d'analitzar gran quantitat de dades per descobrir patrons de comportament i predir accions futures. L'explotació de dades té moltes aplicacions útils, però també té un enfocament merament exploratori que fa discutible la validesa de determinades deduccions. L'ús d'informació personal amb finalitats predictives té conseqüències directes sobre la vida de les persones i exigeix, per tant, actuar en un marc de responsabilitat. Es fa necessari, aleshores, un codi d'ètica.
Jorge Franganillo. «Contenido responsable en la Internet colaborativa». Anuario ThinkEPI: análisis de tendencias en información y documentación, 2009, p. 59-63.
Resumen. La facilitat amb què es poden publicar aportacions a la Internet col·laborativa propicia la difusió de contingut inapropiat o ofensiu, emès des de l'anonimat. Cal moderar el material generat pels usuaris en fòrums i altres espais de participació, sense confondre per això control amb censura. La falta de control sobre el contingut té conseqüències perjudicials i no respon a una limitació tècnica, sinó a una negligència que està penada per la llei, tot i que hi ha alguns buits legals.
Jorge Franganillo. «Ni libros vencedores ni libros vencidos». Anuario ThinkEPI: análisis de tendencias en información y documentación, 2009, p. 30-33.
Resumen. Algunes veus alarmants insisteixen en vaticinar que el llibre digital desbancarà al llibre imprès, tot i que els artefactes electrònics no poden superar ni igualar les qualitats que fan del llibre en paper l'objecte idoni per a la lectura prolongada. En el futur, el paper seguirà essent un suport millor per a determinades tasques i, per tant, sembla raonable pensar que continuarem fent-lo servir.
Jorge Franganillo. «La industria editorial frente al libro electrónico». El profesional de la información, vol. 17, núm. 4, juliol-agost de 2008, p. 416-417.
Resum. El llibre, la lectura i la indústria editorial estan experimentant canvis motivats pel progrés tecnològic. Els continguts s'han desvinculat del suport i, en conseqüència, la indústria editorial ha necessitat transformar la seva estructura logística, basada fins fa poc en la distribució física. La impressió digital i les llibreries virtuals cobreixen noves necessitats: han augmentat les possibilitats de visibilitat i de difusió de la producció editorial, i han eliminat barreres geogràfiques i físiques.
Jorge Franganillo. «Dipòsits: un factor psicològic de desconfiança». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 20, juny de 2008.
Resum. Entre els motius que expliquen la resistència de molts autors a incloure els seus treballs en arxius institucionals hi ha la sensació negativa que provoquen paraules com ara arxiu, dipòsit o repositori. Aquest text reflexiona sobre com el llenguatge condiciona les nostres accions i sobre quin ha de ser el paper de la ciència i de les institucions de la llengua davant la terminologia especialitzada.
Jorge Franganillo. «Necesidad de buenas prácticas en la redifusión de contenido digital». Anuario ThinkEPI: análisis de tendencias en información y documentación, 2008, p. 17-19.
Resum. La redifusió de contingut en forma de titulars ha estat un avanç significatiu en l'accés a informació d'actualitat, però ha tingut un éxit discret tot i les optimistes prediccions: molts productors de contingut han frustrat la seva utilitat potencial a causa d'hàbits inadequats. Perquè la redifusió sigui un estri realment profitós, els productors han de desenvolupar un conjunt de bones pràctiques.
Opinió
Jorge Franganillo. «La ansiedad informativa». Uno, 5 de abril de 2010, p. 14.
Resumen. La sobreabundància informativa converteix l'excessiva informació en un bé més nociu que beneficiós perquè no podem processar la infinitat d'impulsos que rebem cada dia. L'exposició a un excés d'informació minva la capacitat de resoldre problemes i causa símptomes com ara estats d'ansietat, dèficits d'atenció, fallades de memòria i pèrdua de vista.
Jorge Franganillo. «Sobre el boca-oreja en la web». Uno, 21 de desembre de 2009, p. 21.
Resum. Cada cop més persones dubten de les promeses publicitàries i eviten comprar res a menys que primer hagin consultat a Internet l'opinió d'altres consumidors. El maquillatge publicitari ja no és eficaç: els consumidors ja no escolten l'empresa, sinó que s'escolten entre ells. Aquest nou escenari obliga les empreses a replantejar la seva estratègia de comunicació per controlar la seva identitat virtual i la reputació digital.
Jorge Franganillo. «Convivir con el libro digital». Uno, 14 d'octubre de 2009, p. 15.
Resum. Amb l'arribada dels llibres digitals, algunes veus apocalíptiques condemnen a mort el llibre imprès, malgrat que els artilugis electrònics no tenen les qualitats que fan del llibre en paper l'objete idoni per a les lectures prolongades. Cal desmitificar la mort del llibre imprès: les diverses dimensions del llibre estan destinades a una convivència enriquidora.
Jorge Franganillo. «La vida digitalizada: lo que hacemos queda registrado». Uno, 13 de juliol de 2009, p. 20.
Resum. Les persones deixen al seu pas un rastre digital sobre els seus hàbits. Empreses i governs reconeixen aquest rastre, el guarden i després l'aprofiten: conèixer els hàbits de les persones permet anticipar-se a les seves decisions i revela com s'hi pot influir.
Jorge Franganillo. «La carrera por la atención». Uno, 27 de maig de 2009, p. 9.
Resumen. El processament d'informació ha estat un element decisiu en totes les formes de desenvolupament social, però les condicions actuals de vida, marcadament tecnològiques, fan que el fet de generar, processar y transmetre informació sigui avui una font de productivitat i poder. Ara es treballa en un entorn de competició informativa: molta de la informació que circula s'ha emès per tal de guanyar visibilitat. Però l'atenció es un bé escàs i valuós perquè cada persona orienta l'atenció segons prioritats personals.
Jorge Franganillo. «Llibres de tota mena: nous formats de lectura». Última Hora Menorca, 22 d'abril de 2008, p. 15.
Ressenyes
Jorge Franganillo. «La filosofia de la conversa i l'economia del segle XXI». Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 52, gener-juny de 2010, p. 149-150.
Resum. Fa molt temps que les empreses són conscients de la importància de parar atenció al mercat, per tal de conèixer els clients, reals i potencials, per tal d'escoltar-los, per tal d'aprendre'n. Amb l'arribada dels blocs i d'altres eines participatives, els negocis poden intensificar la relació directa i explorar actituds i tendències, ara en una economia global. Amb aquest argument, el Manual de uso del blog en la empresa, d'Alberto Ortiz de Zárate, aborda el concepte de bloc i el presenta com l'instrument amb el qual una empresa pot establir i mantenir converses productives amb la clientela.
Tots els textos
|
Novetats
Web social i biblioteques
juny de 2010
Durant la 2a Escola d'Estiu de la Biblioteca Pública he impartit un taller pràctic sobre les aplicacions bibliotecàries del web social. Amb exemples que es projectaven cap a la realitat concreta dels participants, hem examinat de quina manera podem fer servir les tecnologies de la participació per difondre millor els productes i els serveis d'una biblioteca.
La filosofia de la conversa
juny de 2010
 | El Manual de uso del blog en la empresa, d'Alberto Ortiz de Zárate, és un llibre que explica l'ús que una empresa pot fer del bloc per establir i mantenir converses amb els seus clients. He ressenyat aquest treball en el número 52 de la revista Item. Malgrat el títol, no tracta només de blocs, sinó de com la filosofia de la conversa, de la qual els blocs en són part, està configurant l'economia del segle xxi. |
Reunió d'EPI i ThinkEPI
maig de 2009
El dia 19 va tenir lloc un sopar-reunió de diversos membres d'El profesional de la información i del grup ThinkEPI, aprofitant la nostra presència a Barcelona amb motiu de les 12es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació.
La trobada es va celebrar en un moment en què El profesional de la información gaudeix d'una salut excel·lent, i a punt que veiés la llum el nou Anuario ThinkEPI, que en l'edició de 2010 incorpora novetats interessants.
 Una imagen del encuentro, durante el que discutimos planes y proyectos diversos. D'excursió
abril de 2009
És primavera, és temps de natura i de muntanya. És temps per deixar la crisàlide i alçar el vol. La condició plujosa d'aquest any explica que la verdor sigui excepcional, i proposo d'endinsar-nos-hi.
Vet aquí unes imatges de la ruta circular que vaig fer pel Torrent de la Cabana, que recomano amb entusiasme. Cap al sud, ara al Parc Natural del Garraf, recomano l'itinerari que vaig fer d'Olivella a Sitges.
Massa informació
abril de 2010
La sobreabundància informativa fa que l'excessiva informació esdevingui un bé més nociu que profitós perquè no podem processar la infinitat d'impulsos que rebem cada dia. Les causes i les conseqüències d'aquesta sobrecàrrega informativa són l'objecte de la tribuna «La ansiedad informativa» que he escrit per al diari Uno.
 L'exposició a un excés d'informació minva la capacitat per resoldre problemes. La importància de la reputació digital
desembre de 2009
Cada cop més persones dubten de les promeses publicitàries i eviten comprar res a menys que primer hagin consultat a Internet l'opinió d'altres consumidors. El maquillatge publicitari ja no és eficaç: els consumidors ja no escolten l'empresa, sinó que s'escolten entre ells. Aquesta realitat afecta les les empreses, que han de replantejar la seva estratègia de comunicació per controlar la seva identitat virtual i la reputació digital. Aquest nou escenari és el tema de l'article «Sobre el boca-oreja en la web» que he escrit per al diari Uno.
 La reputació digital és una preocupació i les empreses es pregunten com poden controlar-la. Els altres llibres
novembre de 2009
Formats com ara l'audiollibre o el llibre digital obliguen a redefinir el concepte de llibre, que ja no es només una obra formada per un grapat de fulls enquadernats. Sobre aquesta qüestió he impartit a la Biblioteca Lloreda de Badalona la xerrada «Nous formats per a la lectura», una activitat que ha presentat les alternatives al llibre convencional i ha plantejat una reflexió sobre l'evolució de les pràctiques lectores.
 Els nous formats per a la lectura suposen un renaixement cultural només comparable amb la invenció de la impremta. Escriure correctament per al web
octubre de 2009
Perquè un web sigui útil convé que ofereixi una navegació eficient i un disseny funcional. Però no n'hi ha prou: les persones no solen consultar Internet pel plaer de navegar o per contemplar un disseny atractiu. Busquen contingut. Volen trobar una resposta o resoldre una tasca. Per tant, emprar una redacció adequada té una importància vital: l'escriptura és un aparador.
Amb aquesta convicció, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya ha programat un curs sobre redacció de llocs web que he impartit el 29 d'octubre i el 5 de novembre. Sobre la escriptura per al web també la Unitat de Formació Corporativa de la Universitat de Barcelona n'ha programat un curs, que he impartit el 8 d'octubre.
La mort del llibre: un fals debat
octubre de 2009
Amb l'arribada dels llibres digitals, algunes veus apocalíptiques condemnen a mort el llibre imprès, malgrat que els artilugis electrònics no tenen les qualitats que fan del llibre en paper l'objete idoni per a la lectura prolongada. Motivat per aquesta contradicció, he escrit per al diari Uno l'article d'opinió «Convivir con el libro digital», que prova de desmitificar la mort del llibre imprès, un debat tan recurrent com innecesari.
Gestió d'información personal
agost de 2009
 | El profesional de la información dedica el seu número 4 a la gestió d'informació personal. Inclou el meu article «Gestión de información personal: elementos, actividades e integración» sobre les accions que les persones duen a terme per capturar i guardar informació de la qual preveuen un ús posterior i reiterat, generalment per completar tasques personals. |
Què sap de nosaltres la tecnologia
juliol de 2009
A la vida quotidiana, les dades sobre els nostres hàbits queden enregistrades en una infinitat de bases de dades. Del rastre digital que deixem arreu, la mineria de dades en pot deduïr patrons de conducta i anticipar els nostres actes. Sobre les conseqüències d'aquest controvertit procés, capaç de predir i manipular el comportament de les persones, he escrit dos textos: la tribuna «La vida digitalizada: lo que hacemos queda registrado» per al diari Uno, i la nota «Implicaciones éticas de la minería de datos» per a ThinkEPI.
L'atenció és la nova moneda
maig de 2009
La sobreoferta de canals informatius i, per tant, de missatges, ha limitat l'atenció de les audiències, que ha esdevingut un recurs escàs que cal saber gestionar. Sobre aquesta economia de l'atenció he escrit una tribuna titulada «La carrera por la atención» per al diari Uno.
 En un entorn saturat d'informació, l'atenció és la veritable font de riquesa. |
