Blocs i agregadors de contingut

Taller
Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona
2005-2009

Els blocs són la manera més senzilla i divertida de crear llocs web suggerents en forma de diaris interactius. Faciliten espais de discussió i permeten distribuir informació a una xarxa de subscriptors que, servint-se d'unes eines anomenades agregadors de notícies, experimenten una manera novedosa i amena d'abonar-se als continguts digitals.

Els blocs com a fenomen

Un bloc és un lloc web de fàcil actualització en què un autor o un grup d'autors publiquen textos, generalment escrits amb un estil personal i informal. És un diari interactiu en què la informació es disposa de manera cronològica. Qualsevol lector pot aportar-hi comentaris, sempre reservant als autors la llibertat de mantenir-hi publicat allò que els sembli oportú. De forma gratuïta i sense necessitat de gaires coneixements tècnics, diverses plataformes de publicació permeten gestionar-ne el contingut i el disseny, moderar els comentaris dels lectors i dur-hi a terme moltes altres tasques de manera senzilla i divertida.

Els blocs s'han guanyat un espai com a mitjà de comunicació. La seva influència és clara: són una àgora universal on tothom té veu. Les idees, notícies i opinions es transmeten a gran velocitat, sense intermediaris, i s'analitzen, es matisen i es reinventen. Així, els blocs connecten l'autor amb els seus lectors, i amb els autors i lectors d'altres blocs. La creixent comunitat de blocs, anomenada blocosfera, és un espai de comunicació on les persones s'expressen i estableixen relacions: comparteixen la seva experiència, n'aprenen col·lectivament i la doten de sentit. Els blocs són aleshores un espai tant per a la creació com per a la comunicació.

Els beneficis de l'agregació de continguts

Crear un bloc és una tasca fàcil, però mantenir-se al corrent de les novetats que es publiquen als blocs preferits requereix una dedicació considerable si es fa per mitjà de la navegació. És possible tenir constància de l'actualització de diverses fonts d'informació d'un forma més assequible: gràcies a la sindicació, un procés pel qual un productor de continguts proporciona informació en format digital a un conjunt de subscriptors. La informació acostuma a redistribuir-se mitjançant RSS o Atom, formats estàndard que permeten difondre titulars de notícies i continguts de manera automatitzada. Hom pot aleshores seguir les novetats d'un bloc (o de qualsevol mitjà que redifongui els seus continguts) mitjançant uns lectors denominats agregadors de notícies, un programari creat expressament per llegir fonts de notícies.

Documents relacionats

Jorge Franganillo. «La filosofia de la conversa i l'economia del segle XXI». Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 52, enero-junio de 2010, p. 149-150.

Jorge Franganillo. «Necesidad de buenas prácticas en la redifusión de contenido digital». Anuario ThinkEPI: análisis de tendencias en información y documentación, 2008, p. 17-19.

Jorge Franganillo, Marcos Antonio Catalán. «Bitàcoles i sindicació de continguts: dues eines per difondre informació». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 15, desembre de 2005.